Pel pis rost
d’un torrent,
a sol post,
vaig, gement
i plorant,
davallant.
M’ha traït
la mia amor
i en la nit
del meu cor
xiscla fer
desesper.

No sé on vaig...
se m’enduu,
com un raig 
de vent cru,
l’aspre horror 
del dolor.

Vora el tronc
d’un pi bord,
que amb un ronc
llarg i sord
l’aire bat,
m’he parat,

i allí mut
test, fred, groc,
assegut
en un roc
l’alba ha vist
mon cor trist.