És per l’aigua i la pols que endevinem
una música sense testimonis,
el misteri del sexe i de la mort,
que traspassa les runes de tants segles.

És amb l’aigua i la pols que hem descolgat
una vida extingida però nostra
per l’enigma salvatge de l’esfinx
que en nosaltres perviu, entretallada.

Fang pastat amb les mans, argila plena
del sentit de la font i la cisterna,
vés, explica de Tàrraco l’estirp!:

els relats de la guerra i de l’estàtua,
els camins del comerç,  els jocs del circ,
aquest mite del foc i de la sang.