quatre, tarda

Tot el que el món ens dóna

Així com el tuareg, que va recollint pel camí petits brins i branques seques i arrels mortes per a fer-ne el foc a la nit,

com el passejant, que recull imatges i visions, i recull sons i olors per a després gaudir-ne en el record, per a gaudir del gaudi primer en el record,

com el qui va obert al món per a després obrir-se en ell i per ell dictar-se, tot dictant-lo,

així com