A una porta, ajupida, estrany que feia, 
una dona, en sa nit, s'ull allargava 
pes forat de sa clau, es cap girava, 
i, tornant a goitar, pes colzes reia. 

Un dolç "carai!", pegant, repar que queia; 
hi vaig corrents, la trob qui no parlava, 
i com qui senta un llit que tremolava 
i una veu, “torna-m'hi, torna-m'hi” deia. 

Entre i mir: una al.lota, alt es llit, besa 
a un jove qual coloma, alt una rama, 
dóna an es mascle es bec, d'amor encesa. 
I, alçant es cap, aquella dona exclama: 

"Ai!..., a una mare tomba s'alegria 
com veu que es mascle es bec cala a sa filla".