A Octavio Paz

La llum dels tarongers. 
Tot l'univers és arbre,
cau en el somni del teu cos,
s'adorm
en les parpelles de l'aigua.

En la nit dels teus ulls
s'enfilaven les barques;
el taronger penjava
                               cel endins
ones daurades de la tarda.

Somni dels tarongers
vora del temps incert,
neixen i creixen, viuen,
arbre de llum, les platges.

El món és saviesa en el camí
dels grocs eterns, enamorats de l'aire.