Al meu pare que potser em va perdonar 

Tan aviat com se’m fa fer de dia 
vaig fugir del cau de la guineu. 
Per les gangues que el progrés m’oferiria, 
vaig manllevar el futur a tant bon preu, 

que la vall del riu vermell no em ploraria.... 
perquè aquell cant de morts ja no era meu 
Enlluernat per la bijuteria  
a l’eixida no hi calgué més que  un adéu. 

Sé que algú  va plorar pel meu somriure 
Jo també vaig plorar pel seu plorar. 
Arrabassant-li les ganes de viure. 

Mai va entendre ni saber-me  perdonar 
aquelles ànsies meves de ser lliure 
Perquè antany... el seu vol va fracassar.