Tota tu rellisques damunt meu
amb la  teva salabror que m’assedega.
Vull treure el teu ventre de manlleu
i xuclar la teva polpa que ja em nega

No vull que el teu cos sigui més seu 
Sóc gelós de la boca que et mossega
El què tinc de mascle ha de ser  teu
Vull que beguis fins que sentis que t’ofega.

El meu tremp és d’esclat ja sense atura
els meus llavis plens de sang envestiran
els teus  préssecs tremolosos de fretura

Serem sexe  sense  tracte ni mesura
I mai més altres dits et fressaran
perquè  junts  morirem  en l’aventura