Assajant un Sonet 
Desprès de llegir Roma, ciudad para caminantes. 1976

Aquells que amb ira et van furtar el paisatge
de ràbia, sanglotant, han confessat:
“Volent-li un mal, un bé l’hi haurem donat
perquè en un altre bosc ha fet hostatge”

Ara d’allí rebem el teu missatge.
d’ arbredes noves que t’han aixoplugat
i a cops de versos breus ens has cantat
que al teu exili l’hi han donat coratge.

I encara que hagis fet mil singladures
conserves la retina amb els colors...
L’hidra cruel ara plora penedida:

“Li vaig prendre un cel blau, mar d’aigües pures,
de la sal i la calç, blancs resplendors...
quan li havia d’haver pres la vida!”