Dicteu opinions canteu consignes, 
veneu somnis sense entrada ni hipoteca. 
Teniu la gleva del magí tant seca 
que no sou dignes ni del non sum dignes 

Però compte que a l’albir ja hi ha nous signes 
i aquests ramats de xais que us fan de cleca, 
un dia ciaran des de la Ceca* 
i se us poden tornar bèsties malignes 

Ara els veneu bombolles irisades, 
paradisos fiscals de l’utopia 
bancals d’incultures conreades. 

Però veieu com se us claven les mirades 
dels que estan farts de befa i de falsia 
i aviat us emprendran a escopinades