La llet blanca de la lluna 
mela bec a poc a poc. 
Devoro flors d'una a una, 
entaulada, com per joc. 
D'enveja, un núvol s'esberla. 
Gotes de color de perla 
m'esquitxen nas i cabells. 
I me'n vaig. Poso la lleva  
i em tanco dintre la meva
illa dels lliris vermells.