Sorolls estranys
envaeixen sobtadament
l’espai limitat de l’ànima
i fan que la veritat
s’amagui darrere un núvol.

L’ambient enrarit
de la veritat vagabunda
llança els seus crits d’auxili
al maleït captaire de la bondat;
i es llavors,
quan des dels inferns
la meva ombra
perboca mentides
dins el rostre amagat de Satanàs.

Tot està ben acabat
i Déu,
fastiguejat per la traïció d’una vella cançó,
oblidada dins els abismes de la veritat,
es transforma en utopia.