Els sons dels meus pensaments,
entretallats,
a vegades,
per alarits d’altres móns,
s’atreveixen, amb màgia,
a cantar a la Mentida
cançons endimoniades
que els xiquets innocents,
des del somriure,
maquillen
i així transformen
en veritats inacceptables
que els altres diuen sons de la nit.