Et llepo la pell amb les empentes

que el desig colpeix a l’exquisit.

De la llengua em regalima la mel del frenesí

i el paladar supura calma i univers.

Els porus, febrosos d’entrega,

et brollen el perfum golafre dels signes

i l’infinit reté els queixals

dins la piga diamantina que t’aliena

el cos amb l’escàndol de la Llum.

Xuclar-te la set vulvar

sadolla el saber dels estels

que em llambregen les genives,

i de la degustació carnal

reconec el tacte dels sospirs.

Sé que engolir el coit

que et vessa de l’absolut

satisfà la lluentor sucosa de l’irresistible.

Sé que així és com m’apropo a l’eternitat:

obrint la vagina de la claror,

engreixant les encletxes salivoses

del Temps.