Sé ben cert que anit passada 
s'escondia vora mar 
una dona del tot nua 
que es donava tot seguit 
a la fam de les oblades. 
A trenc d'alba, a l'espadat 
i a la sorra hi havia suros, 
i tumbagues i penjolls 
d'una incerta dinastia. 
Pel boirim encara espès, 
s'enfugia urgent la lluna 
i les llises tot rogents 
no sabien com tapar-se.