Es perllonga el pedreguer. La garriga, ardent, ens fereix la cara amb albons. Dins el gran sol, les extremitats, fins la del sexe, es rebel•len, s'enrigideixen i els ulls difícilment d'acluquen. Sabem, però, que, en arribant, podrem fer aquella mesurada contorsió, gosar obrir la boca, rentar-nos de pecats inútils, jugar dins el pou amb fang, untar-nos l'escrot amb la rosada.