Venien del caló des Cossi 
o d’una cala amagada 
on sempre arreplegaven 
un bon barral de gasoil. 
Eren en Pere Civera 
i en Wolfgang Al-Qalasini. 

Un llast de picadís 
i dos-mil barretes de vernís 
duien entre els madissos
i les costelles de l’iot 
per totes ben despatxar-les 
en arribar a Portocolom. 

Amb tres setmanes a Tànger 
havien fermat la barrina: 
la policia ben untada, 
l’emissora desconnectada 
i una pistola amagada 
per si patrullera es presentava. 

I era ara ran de penyes 
on els ulls res no amagaven. 
Tots dos volien la barca 
i vingueren les grapades. 

Dins una barca petita 
no hi pot haver dos patrons 
ni dues dones geloses 
ni contraordres ni ambicions. 

En Wolfgang era traïdor 
i li envestí amb la destrall, 
pensava que un home cagant 
no tenia defensió. 

Però el que ell no sabia 
és que en Pere per por 
feia dos dies dormia 
amb ham de palangre al cor, 
que amb el puny estrenyia 
per si això s’estrevenia. 

Flastomies, crits i renou 
la destrall per un genoll, 
mentre el Pere revinglava 
i amb l’ham la galta xapava 
d’aquell qui decidia 
l’enclòs combat al balou. 

Wolfgang estava ferit 
i de gin es va engatar 
quan li vinguè l’acubor 
ningú no manava el timó, 
per això arrià bufetada 
per devers Sa Foradada. 

D’aquella barca esclafada 
tothom se n’aprofità: 
dos joves feren pescada 
sense les llences calar 
i un que trobà un cos que surava 
va agafar una llampugada.