Quants d'estels es perderen dins els somnis 
dels qui vivien sols, a la muntanya, 
veient les teulades 
petites, el fum terrenal 
que no els arribava, creien, 
tan a dalt, amb la seva riquesa de núvols! 
Quants d'estels es perderen dins la boira! 
........................ 
I hem de vendre les nostres paraules 
perquè algú ens escolti, 
ben assegut. 
....................... 
Damunt les teules negres i rompudes 
hi creixen la molsa 
i les antenes metàl.liques. 
El vent se'n du les paraules 
allà enfora, a la cinta blava del mar. 
....................... 
Però els estels han de davallar a la foscor 
de les paraules.