1.

Amor
espill
t'estime
imatge
fred 
tu sola

tu sol
amor
mentida
t'estime
sí
ben cert

ben fals
miratge
amor
abraça'm
pren-me
crida'm.

2.

Cos allunyat enllà d'espills polsosos
la veu et diu i et veu
propíssim; s'acosta, tebi alè.
La mà dintre un guant blanc.

Prou de romanços metafísics.
La destral rovellada
un ou caigut al plat
els somnis com una cuina freda
i el somriure amagat del teu melic.

Deixem-ho córrer.
No és nit d'escriure versos
fotuts.
Millor si t'arrimes al marge
i pixes com un gos.

3.

Simbolisme onanista dedicat a la lluna
jocs ofegats dins la claror insípida d'un got.
Agrulles brodant gastada retòrica
de sang amb ceba i segles frustrats.

Millor si guardem les paraules en palla
a l'espera de la fruita madura del crit.