És la història d'un viatge, 
el seu viatge darrer, 
el d'un maquis llegendari: 
el d'en Quico Sabater.

Darrers dies de desembre, 
mil nou-cents cinquanta nou, 
travessaven la frontera 
eren cinc homes i prou.

Si en venien de Costoja 
van passat pel lloc normal, 
la taverna de la Muga 
que és un bon pas natural.

I Sant Julià de Ribelles 
i després Sant Bernabeu, 
vorejant el Bassagoda, 
Llorona i coll de la Creu.

La baga del Ginebret 
i Mare de Déu del Mont; 
la neu que per dalt hi havia, 
quan són a Falgars ja es fon.

A Falgars parada i fonda, 
no s'ho poden pas negar, 
que, si de nits es camina, 
de dia cal reposar.

No tot són flors i violes, 
que comença l'embolic: 
van encendre una foguera 
i això fou un greu oblic.

Un carter rural passava, 
cuit a l'ombra i força hostil, 
mig fent l'orni corre al poble 
i avisa els guàrdies civils.

Quan arriba la parella 
ve la sorpresa i l'enuig, 
quan parlen les escopetes, 
un cau ferit, l'altre fuig.

Pro els maquis també han rebut, 
perquè en Quico Sabater 
té una ferida a la cama, 
més dolenta no pot ser.