No té res de singular el meu úter

si és del metall robòtic de l'empresa

i del batec elèctric del filferro,

si gesta pells d'acer exacte,

revestiments de simetria.

No té res de singular el teu úter

que des del braç mecànic i el trepant,

inerrable i persistent, erigeix

uns peus plastificats d'escàndol

mil·limètric, envernissat.

No té res de singular el seu úter

fred i pulcre, un buc motoritzat

que munta i cargola, lliga i desfila.

Que ni un mioma enquestat

o una erupció de rovell

són seus. 

Per això són indistints jo, tu i ella

i els esquelets tan obsessius,

tan industrials.