Des de la nit estrenyo un cor semblant a les parles de pes lleu. Observo els guerrers de l’horitzó tasto en la sal dels gebres masegats algunes fugides del dolor.

La nit és una amiga que rebutja

algun costum trist contra el meu pit. Vaig amunt i avall

aquest incendi aquest foc

en ella el vocabulari de l’esquinçament

la seva coneixença íntima de les desaparicions.