''Amb faixes verdes cosiré miralls 
I em sortirà un colom viu de la canya. 
Ve l'alba amb tot el foc dels seus cavalls!''

>
Mare terra
5
/177
Mare terra

                          Fes del dia una festa. 
                               Oblida les penes. 
                            D'un poema egipci

Cada cop més, cavalls amb tot el foc 
Cremen els olis en terra profunda. 
De dalt del pont estant, lleons en joc 
S'alcen despertats. L'ona espessa inunda

Els ecos de muntanyes que jo moc. 
Hi ha guerra en el meu propi cos rotund de 
Blanc, de blau, de vermell, de verd, de groc. 
Terribles serps s'enrotllen a la funda

Per retardar la son dels arbres. Banya 
En laberints estranys d'obscurs rocalls 
La clau de ferro que obre la muntanya.

Amb faixes verdes cosiré miralls 
I em sortirà un colom viu de la canya. 
Ve l'alba amb tot el foc dels seus cavalls!

JOAN BROSSA
Fogall de sonets, 1948