''Entre dolents no existeix l'Amic.  
Sobretot quan estan reunits  
i la reunió és una semblança...  
ELs dolents són estrictament tot sols.  
I s'hi senten. Tots dos són prou grans  
per preguntar per què són tan entotsolats.  
Tenen el sentiment d'una entotsoladura  
a la conca violeta d'un infern  
fondo,  
perquè cap d'ells diu a l'altre el que pensa  
d'ell, com el veu, les coses funestes que en sap,  
cap d'ells no diu a l'altre el fàstic que li fa.  
L'infern és ser un porc, saber-ho  
i veure's tractat com un home digne. 

L'infern són les relacions públiques,  
l'amar just legal.  
L'infern és la dignitat negociada 
entre el ministeri i la taverna blava del port. 

¿Jo? Potser és veritat, potser sóc bo i tot:  
et dic el que ets. Així t'estalvio  
la grollera feina de confessar tot quant ets.  
I tot el que et calles de tan clar com ho veus  
en els qui et miren... ''