VICENç ALTAIó
(1954-)

Poeta, assagista, crític d'art, editor, articulista d'opinió, agitador cultural i traficant d'idees vallesà. 

És autor d'una obra literària i artística molt rellevant, extensa i interdisciplinària que comprèn llibres de poesia que van des dels títols Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980) i Biathànatos o l'elogi del suïcidi (1982), fins al recull Massa fosca (Poesia 1978-2004) (2004). Posteriorment apareixen els títols Santa Follia de Ser Càntic. A Joan Vinyoli (2005, premi Vicent Andrés Estellés del 2005 i premi Cadaqués - Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica del 2006) i Radicals lliures (2017). A més, és autor de la sèrie autobiogràfica Tràfic d'idees composta per més de deu llibres (1986-2013).

També ha publicat un gran nombre de llibres i estudis d'art com L'art pot morir (1993), Déu, ciència i llibertat (2006), Miró i els poetes catalans (2016), etc. La seva producció literària també s'estén fins al camp de les antologies de la poesia catalana i de publicacions com Èczema, Cave Canis... Entre el 2009 i l'any 2013 dirigí el centre de creació cultural Arts Santa Mònica de Barcelona.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Vicenç Altaió) per Toni Terrades.