MAG POESIA
El llegat poètic d’Antoni Artigues
MAG POESIA
El llegat poètic d’Antoni Artigues

L'any 2000 va néixer el projecte Mag Poesia, una secció creada per Antoni Artigues dins del web de Magisteri Teatre. La secció poètica va anar creixent de manera continuada amb els anys, esdevenint durant dues dècades un instrument efectiu per incorporar la poesia catalana en l'entorn digital i fer-la accessible, permetent ampliar la seva divulgació.

Els continguts recopilats dins de Mag Poesia són ingents. Sempre sota la batuta d'Antoni Artigues, el web recollí la poesia de més de 600 autors, reproduïnt a mode d'antologia àmplies mostres de la seva producció literària. En molts casos, a més dels versos, Artigues acompanyava la reproducció dels versos amb ressenyes biogràfiques dels autors, fotografies, citacions i fragments de la seva obra en prosa.

Concebuda com una eina de divulgació potent i ben enfocada a la voluntat de fer present la poesia en l'entorn didàctic, recollim dins de La Poeteca la recopilació poètica de Mag Poesia, gràcies a la col·laboració de la Fundació Mallorca Literària amb Glòria Julià i Elena Vera, dipositàries del llegat web d'Artigues. Ens alegra encaixar i donar continuïtat a Mag Poesia dins d'aquest nou projecte!

Si voleu accedir a la web original, podeu fer-ho clicant aquí.

I sobretot, EMBRIAGUEU-VOS:

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virut, com més us plaga. Però embriagueu-vos. I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa, pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”.
(Charles Baudelaire)

Salvar l'infant que hi ha en nosaltres és la primera condició per salvar l'home.
(Josep Palau i Fabre) 

En poesia es poden fer tots els experiments que es vulgui, amb la condició de posar-hi l’ànima 
(Josep Palau i Fabre) 

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. 
(Carl Sandburg) 

A despullar-se de persianes, 
a enamorar-se de l’amic, 
a albirar-ho tot borrós 
i a embriagar-se d’univers 
(Blanca Llum Vidal)