''Pel fons de la sala arriba precipitadament un arlequí amb un cigar a la mà; demana foc a la noia i se'n torna corrents tot llançant glopades de fum.''

>
La professora de flauta
162
/177
La professora de flauta

LA PROFESSORA DE FLAUTA

Una taula, un magnetòfon i un cendrer vermell. 
D'un estoig allargat que porta sota el braç, la professora en treu una flauta. L'examina, comença a tocar i amb indiferència la torna a l'estoig, que deixa damunt la taula. Engega el magnetòfon: continua la música de flauta. La noia, dreta al mig de l'escena, es treu de la butxada un llibret de paper de fumar i, tot escoltant la cinta enregistrada, el desfulla a poc a poc. A l'últim es queda amb un full i llença el llibret damunt la taula; treu una petaca i, amb molta precisió, cargola un cigarret, que encén amb un encenedor de metxa. (Actua com una fumadora consumada i recalca l'operació d'engomar el paper.) Pel fons de la sala arriba precipitadament un arlequí amb un cigar a la mà; demana foc a la noia i se'n torna corrents tot llançant glopades de fum. La noia fuma; corregeix el volum del so i escolta. Pausa. De sobte para l'aparell, aixafa el cigarret al cendrer; recull l'estoig i se'n torna tal com havia entrat, una mica més nerviosa.

JOAN BROSSA
Teatre complet: poesia escènica. Vol. VI. Accions musicals, 1983