A Ignacio Aldecoa

Jo crec... I tu, què creus de la ginebra?
La sirena o no sé, la boira atlàntica
o no sé, el Pol Nord de la lluna o no sé,
o no sé, o no sé si no sé res,
si, naugragat, no sé res,
si em puc salvar a una resta de llimona
o si la mar té pessigolles o no sé.
Però, no obstant, això que és la ginebra
es pren als bars de colorins i ençata,
sovint sovint, l'ametlla de la tertúlia
per un somrís, l'ençata. I ja sé,
ja sé, de la ginebra, sí, ja ´se,
l'hora millor, al bar, de set a vuit
i un gorrió despert als ulls de tots.