''...jo, el pobre alliberat de tot prestigi,
lluny dels paons de cues estufades,
sol entre els corbs de manllevades cues.''

>
El fill pròdig i el vell món on retorna
33
/55
El fill pròdig i el vell món on retorna

I ja he tornat. Els vells amics, la casa...?
No ho sé ben bé. Venien molt de pressa,
allà lluny, fidels tanys de la memòria,
cada moment renovellats. Venien,
obedients a l'enyorosa crida,
com les coses dormides, que es desperten
i viuen solament en esser nostres.
Us veia clars, ben meus, sense mudança,
i em creia viu encara entre vosaltres.
Però som mort.Qui estrenc dins els meus braços?
Amics, amors, parents tan cosa meva,
corren enfora. Ells potser no tornin
-ara que jo he tornat i sé què nomen-,
perquè han fuit per carreres conegudes
i no ho han fet coneixedor: partien
en calma, sols i rics de si mateixos;
cap a novells móns propis s'allunyaven.

El meu no ho era, meu, aquell món pàl.lid
i moribund de malalties d'altrei.
N'he tornat per això? Ara m'esperen,
a l'ombra dels cantons, sense saber-ho,
lligams, noves converses, gent que admira,
segurament, la fosca d'aventures
que, segons ells, jo hauria anat a córrer:
el prostíbul secret, pecats de l'oci,
que ells engrandeixen, i jo els deix que badin 
els ulls, tot emproant cap a l'enveja.
Perquè, extern malaurat dels virtuosos,
he de fingir-me víctima entre heretges
cridaners de desigs inconfessables,
per a sempre negat a l'alta calma
de la vida en repòs i assaciada,
presoner d'un prestigi de titella,
jo, el pobre alliberat de tot prestigi,
lluny dels paons de cues estufades,
sol entre els corbs de manllevades cues.
 

JAUME VIDAL ALCOVER
El fill pròdig, 1970