Japonesa m'has dit?... La Japonesa,
a prop del paravent de seda fina,
té el posat misteriós d'una joguina
quan encara l'amor no l'ha malmesa.
   La corseca el desig de la impuresa
que li desclou la boca carmesina;
bruna de pell, tot just se li endevina
en la glòria dels pits la fruita encesa.
   L'adoren els faisans de llarga cua
que pugen del jardí per veure nua
la bellesa immortal del sol naixent.
   A l'hora dels desmais tanca la porta,
i l'ocell del desig s'enduu collorta
una rosa d'mor que es va desfent.