No us exciteu amb pólvora ni el llaç se us 
En vagi amb força a objectes molt llunyans; 
Els intermedis, més que els desenllaços, 
Us facin l'obra grata. En el descans

La fatxa dels pallassos, calbes, nassos, 
Tot, en fi, diuen que amaga als profans 
Tristos trasbalsos. No; fem-nos pallassos, 
Cap meu, no pas per alçar els nassos, ans

Per damunt de tot màrtir i de tota 
Verge. Del cos i de la sang, només 
Allò que en veig. Si el món vestia, a sota,

Cota de malles, al damunt, progrés, 
I l'apoquia el gran abisme on flota, 
Fóra que l'home és fals i Zeus hi és.