Amb una estrella al front obre la boca a Europa; 
necessitem l'escombra i amb ella l'horitzó. 
Els canyars es remouen i, la pomera xopa, 
la mou el vent. No puc ésser feliç si no

sentim els galls que falten dintre la seva copa, 
com pilastra de vidre tallada a la blavor; 
s'obren finestres grogues, i la paraula topa 
amb el soroll de sempre: olor contra color.

cap als turons em giro. Allà faig un sospir o  
rectifico amb el sol un obelisc revés 
clavat a la tempesta. La boca no pot dir-ho.

El sostre és ple de fulles. La nit d'un dia més 
em torça la paraula. Aixeco els ulls i miro 
el cel tan estrellat. La meva amor hi és.