''El cas és que em va confessar que, per a ella, 
l'acte de caminar i l'erotisme tenen uns lligams 
profunds. I que allò que li donava més gust era 
tenir-la ficada una bona estona, ni que fos sense accionar.''

113
/177

S'ocupava molt de les seves cames. I ho deia 
com si no hagués vist mai res. Potser allò n'era 
una conseqüència. Gaudia tant abans, que després 
restava decebuda. Qui podia dur aquells guants? 
Això suposava el revés, i l'atreien els contrastos, 
les sabates clares i les mitges fosques. La sabia 
llarga. El cas és que em va confessar que, per a ella, 
l'acte de caminar i l'erotisme tenen uns lligams 
profunds. I que allò que li donava més gust era 
tenir-la ficada una bona estona, ni que fos sense accionar. 

JOAN BROSSA
Poemes públics, 1975