Neix a Barcelona. Actualment està acabant el grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Fa un temps que narra i verseja. Potser escriu perquè ha convertit una necessitat en una passió; per transitar d’una manera més conscient, més satisfactòria, a través de la paraula; per formar part del món deixant la pròpia petjada. Conceb la literatura com una responsabilitat de revisar el llenguatge i de repensar l’ésser humà, de fer sonar les paraules com mai no s’havien fet sonar abans, d’evidenciar la dimensió fictícia de la nostra existència i d’observar com ens construïm.
Entre els disset i els dinou anys va escriure el primer llibre de poemes, “Crossa d’aigua”, guardonat amb el Premi Joan Duch el 2017 i publicat el mateix any a l’Editorial Fonoll. Ara escriu el segon recull poètic mentre estudia i fa de bibliotecària.