LAIA DE AHUMADA
(1957-)

Filòloga i escriptora barcelonina. En la seva vessant investigadora s'ha centrat, sobretot, en l'escriptura femenina de l'època moderna, concretament en els epistolaris o en la producció memorialística en els convents femenins. Com a escriptora, començà amb narracions breus (una li valgué el Premi de Prosa juvenil de l'UEC de Mataró l'any 1974).

Ha publicat prosa poètica i poesia: A Cau d'orella. Teresa de Jesús llegida avui (1996), Vull parlar de Déu (2001), Paraules des del silenci (2005) i Els noms de Déu (2010). Una part de la seva obra poètica ha estat recollida a Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (2007). Ha publicat una trilogia de llibres d'entrevistes: Monges (2008), A cel ras. Converses amb joves pastors (2013) i Espirituals sense religió (2015). A més, una biografia basada en una entrevista: Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes (2017). És coautora, juntament amb Teresa Forcades i Àngela Volpini, del llibre Una nova imatge de Déu i de l'ésser humà (2012), i autora d'un contrapunt del llibre L'Hinduisme de Svami Satyananda Sarasvati (2012). També ha fet incursions en el terreny del conte amb: Teresa de Calcuta (2013), Em dic Pep i visc al carrer (2013) i El sisè sentit (2017).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Laia de Ahumada) per Carme Ros.