Poeta barcelonina i curadora i editora de l'obra d'autors com Joan Maragall o Maria Mercè Marçal, amb qui teixí amistat i complicitats poètiques, juntament amb Montserrat Abelló. També s'ha dedicat a tenir cura del llegat literari de sa mare, l'escriptora Maria Oleart i Font (més coneguda pel pseudònim Oleart de Bel). 

Començà la carrera literària de ben jove amb proses premiades com Parèntesi (1986). En el camp de la poesia, començà amb reculls com Pols de fusta i Paisatge de tu i de mi. De formació autodidacta, de la poesia de Joana Bel s'ha destacat la sensibilitat amb què explora la frontera entre realitat, imaginació i somni, el paper dels sentits com a font de coneixement i de l'art com a mitjà d'introspecció. 

Alguns dels poemaris més destacats de Bel són El risc de l'aigua i el silenci (1990) i No sé si imagino (1999), que li valgueren els premis Ciutat d'Elx i Ausiàs March de poesia, respectivament. A més, ha col·laborat en llibres col·lectius de literatura feminista i feta per dones (Vint-i-una i una poetes del segle vint-i-u, 2001; Eròtiques i despentinades, 2008; Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten a Montserrat Abelló, 2008).

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joana Bel) per Josep Miàs.