Poeta i narradora.

Durant anys fou l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. 

La seva trajectòria literària s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en nombroses antologies. A partir de Vespres (1978) la seva producció es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993), pel qual obté el premi Guerau de Liost de poesia, l'any 1992. Després d'uns anys sense publicar poesia, el 2012 rep el Premi de poesia Vila de Lloseta amb Absolc el temps. El 2017 apareix a l'editorial LaBreu Convivència d'aigües, que inclou tots els seus poemaris publicats fins al moment i diversos poemes inèdits, que és reconegut amb el Premi de la Crítica Catalana de poesia.

La seva obra en prosa s'inicia l'any 1971 amb la publicació d'una sèrie de llibres de narrativa infantil —Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís— i l'any 1993 obté el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per L'obsessió de les dunes. A més, ha participat en volums col·lectius com ara Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002), El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003) o Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre (2004). També s'ha dedicat a la traducció, amb Carta des de la presó de Birmingham de Martin Luther King. Té poemes traduïts a l'espanyol, al portuguès i al francès. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Zoraida Burgos) per Toni Terrades.