Escriptor barceloní que ha publicat assaig, narrativa, novel·la, poesia i teatre (ha estat molts anys a l'Institut del Teatre). A més, és autor de guions televisius. És considerat un dels membres destacats de l'anomenada generació literària dels 70. 

D'entre les seves novel·les, destacam Un d'aquells estius (Els Lluïsos) (1971), La japonesa (1992), que rep el premi Josep Pla; Louise: un conte sobre la felicitat (1993), Premi de la Crítica Catalana de narrativa; Sota la pols (2001), premi Sant Jordi; Cara d'àngel (2004), premi Joanot Martorell; La nit de les papallones (2009), Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell, En caure la tarda (2012), Premi de la Crítica Catalana de narrativa i El diable i l'home just (2014), Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la. L'any 2018 publicà Els ulls dels homes mentiders.

La primera obra de teatre que publicà, Platja negra (1999), fou l'inici d'un seguit d'obres dramatúrgiques pròpies (Tempesta a les mans, 2995; Interior anglès, 2006), a més d'adaptacions clàssiques de Sòfocles o Joan Maragall i d'autors més contemporanis com Handke, Brossa o Beckett. També s'ha acostat al teatre des del vessant assagístic: Joan Brossa o El pedestal són les sabates (1971), L'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional Català (1955-1963) (1978), Adrià Gual: mitja vida de modernisme, amb Carles Batlle (1992) o El teatre de Josep Palau i Fabre (2013).

Ha escrit poesia, en bona mesura dins el paràmetres de la poesia oriental, versions de Matsuo Basho o Maurice Maeterlinck. El seu darrer poemari data de 1998, Terres grogues.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Jordi Coca) per Josep Miàs.