JOSEFA CONTIJOCH
(1940-)

Poeta manlleuenca que també ha conreat els gèneres de la novel·la, la narrativa infantil, la crítica literària o l'assaig (Les vacants, 2005), a més de traduïr del francès al català autors com Mallarmé o Simone Weil.

Les seves primeres obres de poesia són de la dècada de 1960 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de CCOO), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres) i Congesta (2007), l'antologia Ganiveta (2012) i Baix continu (2014). Persegueix una mena de poesia que s'estima l'economia i l'austeritat i que vols ser alhora exaltació i consol, totalitat i veritat. 

Destaquem les novel·les Potala (1986), La dona liquada (1990), Els dies infinits (2001) o Sense alè (2012; Premi Ciutat de Barcelona, Crítica Serra d'Or i Crexells). 

El 2016 rep la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria. És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Josefa Contijoch) per Carme Ros.