MIQUEL DESCLOT
(1952-)

Pseudònim de Miquel Creus i Muñoz, poeta, escriptor i traductor barceloní. També ha escrit guions per a òpera. 

Lector precoç d'Espriu i de clàssics com L'Odissea, començà a escriure poemes als 16 anys. Als 18 anys decideix presentar un recull de poesies esparses al premi Amadeu Oller, que guanya inesperadament. Aquest fet suposa l'inici de la seva dedicació progressiva a la literatura. 

Amb més de quaranta llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, esmentar els llibres de poesia Cançons de la lluna al barret (1978), un dels seus primers poemaris, Juvenília (1983), Com si de sempre (1994) o Fantasies, variacions i fuga (2006). La seva obra poètica està recollida en nombroses antologies. Les seves traduccions o versions constitueixen veritables creacions poètiques aplegades a Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1994) i De tots els vents (2004). Rebé el Premi Crítica Serra d'Or en memòries (1993) pel Llibre de Durham i el Premio Nacional de Literatura infantil (2002) per Més música mestre!. El seu darrer poemari fins al moment, del 2006, és Fantasies, variacions i fuga. 

La seva tasca com a traductor també ha estat reconeguda amb diferents premis. Ha traduït Les mamelles de Tirèsies d'Apollinaire, Llibres profètics de Lambeth-I, de William Blake,Versos perversos, de Roald Dahl i versions de poesia de Dante i Michelangelo. El 2016, després d'anys de treball, publica la primera traducció íntegra al català del Cançoner de Petrarca, reconeguda amb el Premi Cavall Verd Rafel Jaume de l'AELC i amb el Premi Ciutat de Barcelona de traducció.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Miquel Desclot) per Carme Ros.