Natural de Santa Coloma de Cervelló, fou un dels escriptors més destacats de l'època de les avantguardes a Catalunya. Fou fundador amb J. M. López-Picó de La Revista, focus de difusió de les noves tendències de la literatura catalana de l'època. 

La seva poesia postsimbolista, amb la figura d'Edgar Allan Poe a l'horitzó, es veu des del primer instant enriquida pels seus profunds coneixements de la poesia universal, des de les lectures, però també des de la pràctica de la traducció. No es pot oblidar que Folguera va ser un traductor incansable i meticulós d'autors com Tennyson, Maeterlinck, Reverdy o D'Annunzio, entre d'altres. Al seu llibre més fonamental, Les noves valors de la poesia catalana (1919), aglutina les idees noucentistes sense oblidar l'escola mallorquina o la més lliure de Joan Maragall.

Morí prematurament a causa d'una malaltia i la seva obra fou, en gran part, pòstuma i no fou reunida fins el 1951 a Poesies Completes. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joaquim Folguera) per X. R. Trigo.