Poeta santjoaner. Tot i que desenvolupà la seva obra durant la post-guerra, és considerat el darrer representant de l'Escola Mallorquina. Entre d'altres coses, perquè fou deixeble directe de Maria Antònia Salvà i de Miquel Ferrà.

La seva obra poètica és extensa: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1945), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953),  Miratges del record (1975). És autor de l’obra autobiogràfica Històries i memòries (1986). 

A més, ha contribuit al coneixement crític dels autors de l'Escola Mallorquina i en les relacions que mantenien entre ells, a través de l'estudi dels seus epistolaris. En aquesta línia, ha editat: La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), La poesia de Maria Antònia Salvà (1992) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998).

Traduí Vuit poemes d'André Rivoire (1946) i La primera recança d'Alphonse de Lamartine (1984). 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.