Mestra, poeta, novel·lista i narradora. Tot i la seva ideologia conservadora, fou una de les alumnes de l'Escola de Magisteri de València que més contribuí a la renovació pedagògica que s'encaminava a defensar la llengua i la cultura valenciana. 

El 1949 apareix el seu primer llibre de poesia, Poemes de Penyamar on predomina el cant al paisatge i un cert to sentimental que també veiem a les seves narracions. El món rural idealitzat a la novel·la Vides planes (1962), obra per la qual rebé el premi Jocs Florals de València, es manté a L'últim serf però amb la incorporació d'elements propis de la novel·la de caire social. Entre 1961 i 1967 publica una sèrie de contes dins la col·lecció Nostres Faulelles.

En el centenari del seu naixement, el 1992, es recupera una obra teatral inèdita relacionada amb un tema religiós popular: Els miracles de Teulada. El 2015, amb motiu del cinquantenari de la seva mort s'han establert unes Rutes literàries Maria Ibars.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Maria Ibars) per Francesc Viñas.