Músic, educador musical i poeta barceloní. Introduí el dalcrozisme a Catalunya, un mètode innovador d'aprenentatge musical a partir del ritme i el moviment.

Creà l'Institut de Rítmica i Plàstica de l'Orfeo Català (1912), així com diverses escoles de música. 

L'any 1934 fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona, concurs al qual envià més d'una vintenta de composicions entre el 1904 i el 1934, moltes de les quals guanyaren guardons (Flor Natural, Viola d'or, Englatina d'or, etc.). 

A banda d'aquests poemes separats, també conformen la seva obra literària Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911) i Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944).

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.