Poeta, periodista i advocat barceloní. 

De tarannà conservador, influí en la configuració ideològica i artística de la Renaixença.

No compartí públicament els seus versos de joventut fins a la seixantenta, l'any 1947. A partir d'aquí publicà El seguici dels temps i altres elegies (1948), Ballet (1949) i El somrís de Barcelona (1951).

L'any 1952 rebé el premi Ciutat de Barcelona pel llibre de poemes Més enllà dels sentits, feta que li donà reconeixement i l'animà a continuar publicant. L'ombra perdurable fou el seu darrer llibre de poemes, la totalitat dels quals aparegueren reunits a Obra poètica (1956). 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.