Assagista, articulista, poeta, novel·lista i dramaturg barceloní. És una figura cabdal en la vida intel·lectual barcelonina de la primera meitat del segle XX.

Lligat a l'Ateneu Barcelonès, guanya dos premis als Jocs Florals de Barcelona de 1903 i publica el Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols el 1904.

A Recull d'articles de crítica artística (1921) hi podem trobar les seves principals obres periodístiques, sovint humorístiques, un estil que caracteritza l'obra d'un autor que féu dialogar referències cultes amb el llenguatge popular més grotesc. 

A més, també és interessant consultar el Concepte general de la ciència catalana (1918), on l'autor, també filòsof, divulga un sistema de pensament propi que anomena Hiparxiologia molt relacionat amb els mètodes lul·lians. Part de les seves idees foren recollides per Josep Pla a El sistema de Francesc Pujols (1931).

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Francesc Pujols) per Andreu Gabrel i Tomàs.