SUSANNA RAFART
(1962-)

Poeta, narradora i crítica literària ripollesa. Forma part del grup de poetes auto-anomenat Els Imparables, amb escriptors com Lluís Calvo, Manel Forcano, Sebastià Alzamora, etc.

D'entre els seus reculls poètics cal destacar Pou de glaç (2002), Premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004), Baies (2005) –Premi Cavall Verd de poesia 2006–, L'ocell a la cendra (2010) i La mà interior (2011). El seu poemari més recent és La llum constant (2013). 

També ha conreat la narrativa amb els títols La pols de l'argument (2000), La inundació (2003), aquest darrer, premi de la Crítica Serra d'Or (2004), i Les tombes blanques. Contes de la mediterrània (2008), premi Qwerty BTV; així com diversos títols adreçats al públic infantil. A més a més, ha publicat un Diccionari de la rima (1999) i diversos textos didàctics entre els quals destaca el llibre Literatura Universal (1999).

La seva obra poètica és present en diverses antologies i ha estat traduïda a l'anglès, a l'italià, al búlgar i al francès.
 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Susanna Rafart) per Nausica Solà.