Poeta urgellenc de Tàrrega.

En temps de Franco fundà la revista clandestina Ictini.

Es presentà poèticament a l'Antologia poètica universitària (1950), on ja denotava influències de les obres més madures de Joan Maragall i de Joan Alcover. Publicà més poemaris en la mateixa línia, però poc a poc la influència de Salvador Espriu guanyà pes per damunt dels seus interessos de joventut. 

Així, vengueren Aquest somni (1956), Suite pirinenca (1972), Poemes de l'estaquirot (1979), La vall dels ecos (1985), El rostre (1998), Obra poètica: obra publicada i inèdita (2000) i La llum camina de puntetes per la carena (2002).

Fou honorat amb la Creu de Sant Jordi (1998). 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.