CARLES SALVADOR
(1893-1955)

Poeta, prosista, assagista i gramàtic valencià. 

Tengué un paper molt actiu com a activista en defensa de la llengua i el país valencià en tot els àmbits de la seva vida, tant a nivell literari, com polític i cultural. De fet, la seva salvaguarda lingüística també s'expandí al camp de la gramàtica, amb obres com Ortografia Valenciana (1934) , Morfologia Valenciana (1935) i la Gramàtica Valenciana (1951).

Com a poeta, cal citar títols com Plàstic (1923), El bes als llavis (1934) o El fang i l'esperit (premi de la Diputació de València de l'any 1951).

La seva obra en prosa conté obres com La dragomana dels Déus (1920), Elogi del xiprer (1928), Elogi del camp (1930) i els assaigs dedicats a Benassal El Llibre de Rúbriques de Benassal (1951) i Les Festes de Benassal (1952). 

A banda d'això, també es dedicà a la creació teatral, la faceta menys coneguda de l'autor, amb obres com La senda del amor (1919), Un negoci com un altre (1922), L'amor camí del cel (1928) o Amb el títul que vullgau (1929).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Carles Salvador) per Toni Terrades.