Escriptor i pedagog de Castelló de la Plana. Juntament amb Carles Salvador, endegà la secció filològica de l'associació cultural valenciana Lo Rat Penat. 

Deixeble de Pompeu Fabra, començà una prematura carrera periodística que el dugué arreu de l'estat (València, Tarragona, Lugo, Barcelona, etc.). Després de la guerra fou represaliat i enviat a Cantàbria pel seu suport al bàndol republicà. 

Aplicà les teories de l'Escola Nova (participació de l'alumnat, difusió social del coneixement, defensa de la llengua pròpia, etc) i fou un dels grans renovadors de l'ensenyament progressista a les terres valencianes. 

Publicà els llibres de poesia I el cel és blau (1993), Bestioles: ni epigrames ni faules (1952) i Cançons d'ahir i de demà (1964). 

S'atreví amb gèneres prosístics diversos i tractà temàtiques literàries i d'investigació molt diferents, com per exemple Calendari Faller (1953), Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Crònica del primer Congrés d'Història del País Valencià (1971), Las Fallas de Valencia (1847-1977) (1978), Jaume I (1276-1876). Primer centenari del seu traspàs (1981), entre d'altres.

Dos premis, un a la innovació educativa i l'altre del món faller, porten el seu nom. 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.