Laura Torres Bauzà (Marratxí, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la UB i té dos màsters; un en Producció i recerca artística per la UB i un segon en Estudis Comparatius en Literatura, Art i Pensament per la UPF, on actualment continua els seus estudis de doctorat. En els últims anys ha estat desenvolupant la seva pràctica artística, on s’entremescla la producció plàstica amb l’escriptura. Entre les seves exposicions, cal destacar: Sobre la revolució (La Capella, Barcelona Producció, 2019), Un amor Salvaje que arruina nuestra paz (La Casa Encendida, Madrid, 2019), En Memòria de la forma (Casal Solleric, 2018), Techno Blood (Sala d'art jove de Barcelona, 2017) o Dolor de ser i no ser tu: desig (Fundació Felícia Fuster, Barcelona, 2016). El 2016 va guanyar Premi Amadeu Oller amb el poemari L’Inhabitable (Galerada) i el 2020, el Premi Salvador Iborra amb Els temps últims (Viena Edicions, 2021).